Es conco, des que és casat,

Es conco, des que és casat,
ja no em fa cap moixonia;
totes les fa sa tia,
es vespre, en estar colgat.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Oncles i ties

Poble

Binissalem

Núm de glosa

2412

Volum

III

Altres cançons relacionades

Homo ingrat i dolent!
Mira, que m’has deshonrada!
Es estat un agaltada
tan forta i tan granada,
que em vendrà madurament.

Esperança Cocarroi
d’es carrer de sa Porrassa:
Val més un ca que una caça,
un dogal penjat p’es coll.

Estic cansat de venir
p’es coll de Son Rosselló.
Catalina, bona amor,
prompte m’has de dir que sí.