Com Adam va haver pecat,
el Pare Etern li va dir:
“Surt del preciós jardí
a on t’havia posat;
i ara estaràs obligat
a tots es trebais sofrir,
i llavonses a morir,
que és un dolor molt pesat”.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Bíblia
Poble
Sineu
Núm de glosa
151
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo li vaig dir:-Adiós!
Tateix no farem barrina!
¿Que sou casada, o fadrina?
-Fadrina, per servir-vós.
Un canari dins sa gabi’
cantant se deu devertir.
¿Que et penses riure’t de mi,
grandíssim estrafolari?
Sa mare d’ella em va dir:
-¿Vols que te’n vagi a cercar ?
Foc de llenya no n’hi ha,
emperò de l’amor, sí.
Tradicionari de Mallorca
