“Enllà, enllà”, diuen dalt s’era;
i tu, ¿que no t’hi vols fer?
Jo em pens que t’arrambaré
per s’esquena sa llendera.
Jo voldria, Catalina,
que el Bon Jesús te’n dugués,
de lliris i clavellers
i roses d’Alejandria.
Com veig, mirai de ma vida,
que m’he d’apartar de vós,
no bastaran mocadors,
cara de clavell hermós,
per dar-vos la despedida.