Jo tenc una sogra
molt endimoniada
d’aquelels qui dormen
i resen tan fi.
A sa seva fia
jo l’he festejada
i la vaig a veure
cada dematí.
Un pic, molt enrabiada,
me va pitjar darrere
i me’n va entaferra una,
i, així com no feia lluna,
me’n vaig porer escapar.
Jo i sa meva guerrera
com es fesols mos miram:
un any perhom festejam,
i enguany li tocarà a ella.
L’amo de s’Ametlerar
és sortat i no s’arrisca:
sap fer oli de llentrisca,
que és molt bo p’es llum cremar.