S’oratge d’es teu ventai
m’ha trepanada una galta,
i jo, pensant que era una altra,
no m’he gosat girar mai.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Artà
1002
III
Des que m’han dit que tu et cases,
sempre n’he anat capell alt;
no tenc por que el món me falt,
perque d’altres n’han romases.
-Jo veig En Randa que ve.
¿Que hi deu haver res de nou?
-Mos deu dur un poc de brou.
Veiam si mos caurà bé!
A Llorito ja no hi ha
canyes per fer fabiols.
Margalida, si no em vols,
no t’hauré de donar pa.