Sor Tomassa Catalina
tot quant tenia donava;
com no tenia per ella,
Déu del cel n’hi enviava.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Santa Caterina Tomàs
Poble
Esporles
Núm de glosa
383
Volum
III
Altres cançons relacionades
Passaria gust de fer
amb vós una conversada.
Enviau-me a dir, estimada,
quin dia vos caurà bé.
Quan l’amo se passejava
content com un passarell,
va veure, dalt un revell,
que una cosa blanquejava.
S’hi acosta, i va esser sa pell
d’es xot que més estimava.
Quan la va tenir en ses mans,
que bé la se va mirar,
diu: -No és roegat de ca,
ni de voltor ni milà,
no és més que de gent de mar…
Ells fan carn, pitjor que cans!
Madona, jo dejun vui,
però no dejun de pa:
jo dejun de festejar
perquè tenc s’estimat lluny.
Tradicionari de Mallorca
