Quan l’amo se passejava
content com un passarell,
va veure, dalt un revell,
que una cosa blanquejava.
S’hi acosta, i va esser sa pell
d’es xot que més estimava.
Quan la va tenir en ses mans,
que bé la se va mirar,
diu: -No és roegat de ca,
ni de voltor ni milà,
no és més que de gent de mar…
Ells fan carn, pitjor que cans!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària
Poble
Esporles
Rima
Assonant
Núm de glosa
22
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Sa pobila de can Ros,
que seia a sa taula i reia,
i a cada paraula deia:
“Aquest bou, que és de tirós!”
Oh Mare de Déu del Carme!
Donau bon temps a la mar,
perque anit s’ha d’embarcar
mon pare i lo meu germà
i s’estimat qui nom Jaume.
Si jo perd l’eima jugant,
vós la perdeu p’es cellers.
Mentres que teniu doblers,
sempre us veuen glopejant.
Tradicionari de Mallorca
