Quan l’amo se passejava
content com un passarell,
va veure, dalt un revell,
que una cosa blanquejava.
S’hi acosta, i va esser sa pell
d’es xot que més estimava.
Quan la va tenir en ses mans,
que bé la se va mirar,
diu: -No és roegat de ca,
ni de voltor ni milà,
no és més que de gent de mar…
Ells fan carn, pitjor que cans!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària
Poble
Esporles
Rima
Assonant
Núm de glosa
22
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Voldria que Déu posàs
enmig de la mar un armari
i que es conco m’enviàs
de les Indis un canari.
Diuen que es riure i folgar
és un punt de passatemps.
Si et cases i no l’avens,
mon conhort serà plorar.
Ses enyorances són tristes,
molta pena fan passar.
Jo tan sols no puc comptar
mes penes sinó per llistes.
Tradicionari de Mallorca
