Quan l’amo se passejava
content com un passarell,
va veure, dalt un revell,
que una cosa blanquejava.
S’hi acosta, i va esser sa pell
d’es xot que més estimava.
Quan la va tenir en ses mans,
que bé la se va mirar,
diu: -No és roegat de ca,
ni de voltor ni milà,
no és més que de gent de mar…
Ells fan carn, pitjor que cans!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària
Poble
Esporles
Rima
Assonant
Núm de glosa
22
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Sa meva dona em va dir:
-Toni, ¿que no duis porcella?
-Sí, jo la duc davall xella,
¿que no la sentiu grunyir?
Si un viudo és cosa bona,
el dimoni també ho és;
segons jo n’estic entès
que atupava s’altra dona.
Conec un senyor pubil,
però té dues germanes:
sa petita té ses cames
com un barret de civil.
Tradicionari de Mallorca
