A mi me’n prendrà, estimada,
com a’s gat de Turixant,
que morí miulant miulant
mirant una sobrassada.
No em veuran més emprar pinta
ni sa cara em rentaré
que no hagi vist lo meu bé
que llaura en es sementer
de Son Vivot d’es Puig d’Inca.
Jo li peg de cul de cul:
si bad, no em veuen d’enfora;
faç un manadet cada hora;
petit serà es caramull.