Som un tai de vermadors i som de Binissalem, i sempre duim es cistell ben ple de rém amorós
Verema
Binissalem
Dalt sa muntanyeta hi canta un puput. Bones tardes tenga, potecari brut.
D’onsevuia venga es vent, a mi no em trabucarà. I En Toni Baltasar mos ha de dur s’aigordent.
¿Vols que et digui, Catanyó, de quin modo n’has de viure? No has de plorar ni riure ni estra content ni felló.
