¿Vols que et digui, Catanyó,
de quin modo n’has de viure?
No has de plorar ni riure
ni estra content ni felló.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Alegria i tristor
Binissalem
448
III
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Tal jove n’han soterrada,
i per amor n’ha acabada
sa vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada:
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl·lota meva, adiós!
S’estimat vol que li pag
ses passes que ell ha donades;
jo també vui que me pag
ses llumades que he cremades.
¿Com t’embarques, com t’embarques?
Ja no t’embarcaràs mai!
Noltros segam un mestai
que no mos tapa ses varques.