Sa meva romana treu
que el món no se compondrà
que no hagen fet matar,
de cada dotzena, deu.
Sa mare tornarà tonta
per una fia que té;
la passeja p’es carrer:
-Hala, fadrins, ¿qui la’m compra?
Me deies, tot lo camí:
-Saps que estic d’enamorada!
-I jo que ho crec, estimada,
però no hi estàs de mi:
serà d’un altre fadrí
que amb paraules t’ha campada.