Altres cançons relacionades
N’Antonina de Menut,
i llavors sa tavernera,
varen ballar sa primera
a la vuitada de Lluc.
Cada vegada que et veia
tan estufat, i jo pobra:
si vaig primeta de roba,
ja vas tu gruixat de teia!
¿Tu que vols altre criat
perquè et servesca més bé?
No muds, que no mudaré
fins i tant que cert sabré
que ton voler li has donat.
Llavò me sera forçat
es dir: -Quin cos tan ingrat!
que un tal no em ’vies de fer.
’Guesses engegat, primer,
i jo me’n seria anat.
Ara estic enamorat.
Senyor, ¿com ho he de fer?
Plorant pel món aniré
per veure si encontraré
qui em don consol o qui em mat.
Que, si no tens piedat,
dins la mar me tiraré;
i així tu veuràs, mon bé,
cara de sol vertader,
que em som mort desesperat.
Tradicionari de Mallorca
