Sa font que apaga sa set,
que és d’enfora d’aquest poble!
Estrella brillant i noble,
més lluny que Constantinoble
aniria per veure’t.
Adiós diu el qui us ama;
el qui us ama us diu adiós;
adiós, cosset de dama;
cosset de dama, adiós.
Enmig de la mar, tres beies,
¿quina mel deuen cercar?
Si jo me pogués fiar
de ses paraules que em deies!