En es Bosc per cosa grossa
molta remor vaig sentir.
El comprà es de son marí
i llavò es deCarrossa,
i enc que tenguen molta força,
’ximateix vos ho vui dir.
En Sua per instructor,
En Jardí per testimoni;
qui ho fos dit de l’amo Antoni
que d’es Bosc fos es senyor!

-¿Quantes polles m’hi menau, mas boneta?
¿Quantes polles m’hi menau, glorioleta?
-Jo ne men set i un gallet, mas boneta;
jo ne men set i un gallet, glorioleta.
-Digau ¿a quala voleu, mas boneta?
digau a quala voleu, glorioleta.
-Jo per mi vui na Margalida, mas boneta;
jo per mi vui na Margalida, glorioleta.
-Cercarem qui li agrad, mas boneta;
cercarem qui li agrad, glorioleta.
- Jo per ella tenc en Bartomeu, mas boneta;
jo per ella tenc en Bartomeu, glorioleta.
-Jo per ella, tenc un llit d’or, mas boneta;
jo per ella, tenc un llit d’or, glorioleta.
Que com s’hi posen fa es tro, mas boneta;
que com s’hi posen fa es tro, glorioleta.

Sa madona d’es Racó
n’és com una cadernera:
se’n va de brancó en brancó,
tresca tota sa figuera.