Jo sempre m’ho vaig pensar,
que a venir no duraries,
bandera de campanar
no dura més de vuit dies.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Construccions urbanes, Festeig, Sentiments, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4468
Volum
I
Núm de pàgina
261
Altres cançons relacionades
En Pere anava content
a un ball que ell sabia,
i en lloc de tenir alegria
li serví de sentiment.
Voldria esser pegellida,
o si no, caragolet;
'niria ran ran paret
a ca teva, Margalida.
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Tradicionari de Mallorca
