Aqueixes vives colors,
estimada, que teniu,
són que em fan viure catiu
i enamorat de vós.
Na Sollerica passava
parenostros a manats
i va dir an es seus veinats:
-Ajudau-me a enterrar s’ase.
Noltros som de Son Servera
i venim a coir aquí.
Veiam si sabríeu dir:
“un brot de ramerolí
amb un de ramerolera?”