Oh ramellet estimat
jo per tu me moriria;
tot quant tenc t’ho donaria,
però no t’ho has guanyat.
Reparen a voler-mè
perque diuen que som vei,
i jo em trob com un clavell
que està a punt de badar-sè.
Si es pern del món se rompia
i Mallorca s’afonàs,
i s’aigo que s’eixugàs,
i Déu del cel davallàs,
estimat, perque mudàs,
jo encara no mudaría.