Oh estimat, que anau de coix! ¿O heu tirada malaltia? Jo, p’es camí, com venia, olorava i sentia carn que pudia; ¿que devíeu esser vós?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Alcúdia
35
II
Si n’estic enamorada, an això no ho negaré: jo m’he vista, lo meu bé, d’amor, esser extremunciada.
Jo festeig a fora vila a s’ombra d’un ametler. S’al•lota m’ha dat guerrer d’es més curros de la vila.
Teniu marit: honrau-ló així com millor pugueu, que, si queis viudes, sereu euveies sense pastor.