Oh estimat, que anau de coix!
¿O heu tirada malaltia?
Jo, p’es camí, com venia,
olorava i sentia carn que pudia;
¿que devíeu esser vós?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Alcúdia
35
II
D’es cap me’n vaig an es coll
i cap avall per ses cuixes,
cercant ses llanes més fluixes,
i en haver acabat, li amoll.
A la una, canta es gall;
a les dues, sa gallina;
a les tres, es rossinyol;
i a les quatre, ja és de dia.
An es carril posen ferro
quan lo volen aturar.
Es meu enamorat va
a una de més "salero".