Jo tenc ses cames trencades
de pujar i davallar.
Malhaja el qui va posar
s’ofici de ses criades!
I les menen a barrades
perque sang seva no hi ha.

Fe’t es monyo, Marieta,
que ton pare ja és vengut,
i t’ha duit una pinteta
i llavò una gerreta
de la font de la salut.

Enmig de la mar, tres beies,
¿quina mel poren trobar?
Si jo em poria fiar
de ses paraules que em deies!