Enmig de la mar, tres beies,
¿quina mel poren trobar?
Si jo em poria fiar
de ses paraules que em deies!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Campos
Camp Semàntic
Abandó i desencís, aràcnics, cucs i mol·luscs, Desamor i ruptura, Engany, Festeig, Insectes, Ironia, Mar i ribera, Passió i enamorament, Productes alimentaris
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2804
Volum
I
Núm de pàgina
167
Altres cançons relacionades
Que de pena pas, i call,
allunyada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
que crema davall davall.
Que de pena pas, i call,
departada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
a poca llenya que té.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Tradicionari de Mallorca
