Fe’t es monyo, Marieta,
que ton pare ja és vengut,
i t’ha duit una pinteta
i llavò una gerreta
de la font de la salut.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Monyos
Poble
Campos
Núm de glosa
244
Volum
II
Altres cançons relacionades
En Es Llombards tot són roques;
com hi vaig no en puc sortir,
però hi ha unes al•lotes
guapes que no tenen fi.
Qui està enamorat, no menja
i se viu en sanitat.
Jo voldria hagués durat,
per rallar amb vós, estimat,
nou setmanes un diumenge!
Aqueixa cara de sol
a un germà meu agrada:
això és modo de cunyada
que tendré, si Déu ho vol!
Tradicionari de Mallorca
