No mud jo per covardia
ni per falta de voler:
jo mud perquè no pot ser
esser de dos, vida mia.
Com son pare la cridava
-Francina-Aina, ¿que no véns?-
-Sabeu que tenc de mal temps,
que s’estimat m’ha fermada!
Hermosíssim ramell meu,
treu es cap a sa finestra;
voldria tenir es cor teu
tan atracat an es meu
com es cabeis a sa testa.