S’amor que et tenia, et tenc;
jo no l’he dada a ningú;
tota la te guard per tu,
cara de sol resplendent.

Carta, ves-te’n aviada,
no et 'turis fins a Ciutat.
Si a cas trobes tancat,
revoltaràs sa murada
i no estigues aturada
fins que t’hages entregada
en mans de mon bé estimat.

Un dia ben dematí,
devers les deu,
vaig sentir un gros remeu
o so de flauta.
Jo vaig sortir amb sa beca alta
i s’estirapeu.
Me pos just davant la Seu
de Sant Magí,
i al punt vaig veure venir
gran quadrillada:
una grossa tracalada
o processó.
Darrere hi ’nava es penó
d’es taconers
amb cinc cavalls cotoners
i sis mussols.
I a darrere En Robacols
i dos cappares.
Seguien-se es confrares
d’es seus oficis,
un regiment de milicis
de cos present.
Seguien molta de gent
com gats i rates;
un carro ple de patates,
dos de castanyes.
Sis obrers amb dues canyes
just com a pins.
En Mosson amb uns xoquins
i dos barbers,
dos ases de femeters
i un d’En Guixer,
una abeia amb un paner
ben abrigada,
una moneia escoada
i un alocorn.
Venia tocant un corn
una vedella,
un coc amb una gran pella
ben perfumada.
També sa jaia serrada
i En Massot,
un traginer de garrot
i En Capa-Blava,
un cavallvri qui es bolcava
a cada passa,
i llavò es Jai Llampassa
amb so peu mengo,
i, a darrere, dengo-dengo,
venia En Noles
qui tocava unes maçoles
amb cascavells.
Un exèrcit d’estornells
llaò venien.
Dotze ties los seguien
sense nebots;
set beates qui fent rots
espirituals,
perderen tots es quiexals
passant rosaris.
Vint-i-quatre estrafolaris
després se’n venen
cuidant-se d’es qui pretenen;
un gros gorà,
un reverend escrivà
i dos boters,
i vint-i-cinc mil forners
i un notari;
amb sos pots un potecari
i el sen Pau.
Molts d’a•lots vestits de blau
fan cabrioles
i repiquen castanyoles
deu geperuts.
Canten vint-i-quatre muts
re-mi-fa-sol,
lo que escoltava un mussol
i quatre sords,
perseguits de deu mil tords
i dues egos.
Més de deu millons de cegos
tot ho guiaven,
i altres tants s’ho miraven
just davant mi.
Vegent-ho parat així,
tant d’esbordell,
vaig cridar: -Fora capell!
fora emblavins!-
Tothom prengué ets atapins
i jo també.
I aquí tot finí també,
tot s’espargí.
I no digau
que tot és re-ta-plau-plau,
i no és per riure.
Que no es muira qui vol riure.
Tot ja està dit.
Idò, germans, bona nit!