Bona amor, ¿de qui duis dol,
que duis rebosillo negre?
La mar qui per terra frega,
de lluny la fa lluir es sol.
Margalideta estimada,
tu n’ets un ramell de flors;
jo ja no estaré en repòs
que no t’hagi demanada.
Com jo duc sa roba nova,
me pos davant es mirai.
I l’amo d’es Rafal Pai
l’han passat a sa Canova.