Margalideta estimada,
tu n’ets un ramell de flors;
jo ja no estaré en repòs
que no t’hagi demanada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1488
III
Garrovera, aquest cos teu
a dins l’esglèsia el vaig veure,
i jo a tothom feia creure
que eres la Mare de Déu.
Manacor, Manacoret,
quina prenda hi som deixada!
Hi som deixat mon paret
i mu mareta estimadeta.
Si jo em ’via de casar
amb homo bo, no el voldria;
un dolent ne cercaria
i que les sabés mesclar,
que fos com es meu germà
que les mescla cada dia.