N’hi ha que just deixen plors,
i ell va deixar alegria:
bons fideus per a migdia,
i p’es vespre carn i arròs.
Jo som de ses més nafrades;
vos ho dic en veritat.
An es meu enamorat
que ara se n’és anat,
mai li toc un llamp forcat
que fes quatre mil flamades!
Hi ha fadrina que diu:
-Demana’m, i jo et voldré:-
i ella, tal vegada, té
es cor, d’un altre, catiu.