D’es cap me’n vaig an es coll
i cap avall per ses cuixes,
cercant ses llanes més fluixes,
i en haver acabat, li amoll.
Anit passada, es guerrer
me va fer pegar esquenada:
això és per qualque vegada
que n’hi faig pegar, també.
Es confés no em vol absoldre,
i tots es pecats li he dits,
per quatre reims que he coïts
que duc dins es sac de moldre.