Tenc un lloro mut i el tenc de matar;
se menja sa fruita del pobre hortolà.
El pobre hortolà dins la col va nèixer:
la col s’acopà, ¿com ’via de créixer?
Es vespre me n’he d’anar
perque un altra feina em toca,
que tenc posada una lloca
i l’hauré d’anar a llevar.
A dins Alcudia-Arrom
se morí un castanyer
i sa dona no tengué
pena, vesper ni dejorn.