-¿Qué vetlau tota soleta, muller lleial?
¿que vetlau tota soleta, mon bé igual?
-No vetl jo tota soleta, mon Comte Arnau;
no vetl jo tota soleta, ai Déu aidau!
-¿Qui teniu per companyia, muller lleial?
¿qui teniu per companyia, mon bé igual?
-Jo tenc Josep i Maria, mon Comte Arnau;
-jo tenc Josep i Maria, ai Déu aidau!
-¿A on teniu els infants, muller lleial?
¿a on teniu els infants, mon bé igual?
-Adins el llit són que dormen, mon Comte Arnau;
adins el llit són que dormen, ai Déu, aidau!
-¿Los me voleu deixar veure, muller lleial?
los me voleu deixar veure, mon bé igual?
- No, que los retgiraríeu, mon Comte Arnau;
no, que los retgiraríeu, ai Déu, aidau!
-¿Amb què los retgiraria, muller lleial?
¿amb què los retgiraria, mon bé igual?
-Amb les flamades que duis, mon Comte Arnau;
amb les flamades que duis, ai Deú aidau!
-¿Quines flamades duc jo, muller lleial?
¿quines flamades duc jo, mon bé igual?
-¿Què és lo que duis en es peus, mon Comte Arnau?
què és lo que duis en es peus, ai Déu, aidau?
-Sopegades que he pegades, muller lleial;
sopegades que he pegades, mon bé igual!
-¿Què és lo que duis a ses cames, mon Comte Arnau?
¿què és lo que duis a ses cames, ai Déu, aidau?
-Els mal passos que donava, muller lleial;
els mal passos que donava, mon bé igual.
-¿Què és lo que duis als genois, mon Comte Arnau?
¿què és lo que duis als genois, ai Déu aidau?
-Mal ajoneiat que he estat, muller lleial;
mal ajoneiat que he estat, mon bé igual.
-¿Què és lo que duis a ses mans, mon Comte Arnau?
¿què és lo que duis a ses mans, ai Déu, aidau?
-Són les coses que he robades , muller lleial;
són les coses que he robades, mon bé igual.
-¿Què és lo que duis en es braços, mon Comte Arnau?
¿què és lo que duis en es braços, ai Déu, aidau?
-Males braçades que he dades, muller lleial;
males braçades que he dades, mon bé igual.
-¿Què és lo que duis a sa boca, mon Comte Arnau?
¿què és lo que duis a sa boca, ai Déu, aidau?
-Males paraules que he dites, muller lleial;
males paraules que he dites, mon bé igual.
-¿Què es lo que duis en es nas, mon Comte Arnau?
¿què és lo que duis en es nas,ai Déu, iadau?
-Males olors que he sentides, muller lleial;
males olors que he sentides, mon bé igual.
-¿Què és lo que duis a ses oreies, mon Comte Arnau?
¿què és lo que duis a ses oreies, ai Déu, aidau?
-Males coses que he escoltades, muller lleial;
males coses que he escoltades, mon bé igual.
-¿Què és lo que duis en ets uis, mon Comte Arnau?
¿què és lo que duis en ets uis, ai Déu aidau?
-Males uiades que he dades, muller lleial;
males uiades que he dades, mon bé igual.
-¿Què és lo que duis en es front, mon Comte Arnau?
¿què és lo que duis en es front, ai Déu aidau?
-Mals pensaments que he tenguts, mon bé igual.
-¿Què és aquest renou que senten, mon Comte Arnau?
¿què és aquest renou que senten, ai Déu aidau?
-Això són els meus cavalls, muller lleial;
això són els meus cavalls, mon bé igual.
-¿Los voleu donar civada, mon Comte Arnau?
¿los voleu donar civada, ai Déu aidau?
-No són devots de civada, muller lleial;
no són devots de civada, mon bé igual.
-¿Idò, de què són devots, mon Comte Arnau?
¿idò, de què són devots, ai Déu, aidau?
-D’animetes condemnades, muller lleial;
d’animetes condemnades, mon bé igual.
-Digau per on heu entrat, mon Comte Arnau;
digau per on heu entrat, ai Déu, aidau.
-Per les juntes de les portes, muller lleial;
per les juntes de les portes, mon bé igual.
-Les portes estan ben closes, mon Comte Arnau;
les portes estan ben closes, ai Deú, aidau!
-Jo som gros i ben petit, muller lleial;
jo som gros i ben petit, mon bé igual.
-El gall canta i no us n’anau, mal esperit;
el gall canta i no us n’anau, ja és mitja nit.
-¿I per on tenc de sortir, si és mitja nit?
¿i per on tenc de sortir, aquesta nit?
-Per allà on heu entrat, mal esperit;
per allà on heu entrat, mon mal marit!
-Per les juntes de les portes, jo n’he eixit!-
Per les juntes de les portes, ja n’és partit!

Acala’t, o si no, t’alç.
¿Que tens ossos en es ventre?
A Déu pregaria sempre
que no t’acalasses mai.

Una dona llarga i prima, ara va de bo;
prima com un bacallà, ara va de bo, ara va de bo,
passejava per la vila, ara va de bo.
-Caragols, ¿qui en vol comprar? –Ara va de bo, que de bo va!
-¿A quant les voleu, madona? –A cinc van, a mesurar.
-¿Les me voleu donar a quatre? –A quatre no els hi puc dar.
-Mal vos caigués sa senaia i no la pugueu aixecar!-
Com va voltar cantó, sa senaia trabucà.
Un geperut qui passava la hi va ajudar a aixecar.
-¿A quant les veneu, madona? –A cinc van, a mesurar.
-¿Les me voleu donar a quatre? –A quatre no els hi puc dar.
¿Què és això que duis darrere? –An això deixau-ho estar.
Això és una lledriola que no la puc encantar.