Una dona llarga i prima, ara va de bo;
prima com un bacallà, ara va de bo, ara va de bo,
passejava per la vila, ara va de bo.
-Caragols, ¿qui en vol comprar? –Ara va de bo, que de bo va!
-¿A quant les voleu, madona? –A cinc van, a mesurar.
-¿Les me voleu donar a quatre? –A quatre no els hi puc dar.
-Mal vos caigués sa senaia i no la pugueu aixecar!-
Com va voltar cantó, sa senaia trabucà.
Un geperut qui passava la hi va ajudar a aixecar.
-¿A quant les veneu, madona? –A cinc van, a mesurar.
-¿Les me voleu donar a quatre? –A quatre no els hi puc dar.
¿Què és això que duis darrere? –An això deixau-ho estar.
Això és una lledriola que no la puc encantar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Burles i astúcies
Poble
Santa Margalida
Rima
Assonant
Núm de glosa
8
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Com vaig entrar dins Morell,
perdérem sa carretera;
botàvem qualque vorera,
germanets, com un aucell.
Com som a sa paret nova,
que hi trobam a dins Morell,
ja me pos sa roba nova
per agradar an es clavell.
Com vaig esser a Son Doblons,
que era sa dematinada,
duia sa brusa banyada,
sa camia i es calçons.
Com vaig esser dins es Bosc,
vaig encontrar una al•loteta;
mirau si em féu sa traveta,
que em va dir: ¿On vas, al•lot?
Presumida, presumida!
No te presumesques tant,
que n’hi ha de més polides
qui solen quedar en blanc.
L’amo En Nofre de Son Vives,
llavò En Roc de Son Tovells,
el dimoni té per ells
dins l’infern dues cadires.
Tradicionari de Mallorca
