Si som lletja fora mida,
Déu ho ha volgut així.
Tant de cel hi ha per mi
com per tu qui ets garrida.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
298
Volum
II
Altres cançons relacionades
-Adiós, al•lota.
-Adiós, Andreu.
-¿Bona està ta mare?
-Sí, gràcies a Déu.
Enagos i gonellons
cosits de les vostres mans,
¿és possible, cristians,
que se’n duguin de millors?
En Juan, quan va arribar,
va dir:- Mumare, jo vengo.
-Oh, fii meu, jo no t’entengo
si no mudes de parlar!-
En Juan, quan va arribar,
va dir; -Mumare, jo soy!
Sa mare diu: -Bon refoi!
Ja te pots anar a mudar!-
En Juan, com va arribar,
amb aquelles sabatotes,
encalçava ses al•lotes
per darrere es campanar.
Sa mare li va pegar
amb so mànec de sa granera,
va trencar sa greixonera
i no pogueren sopar.
En Juan, com va arribar,
va trobra sa mare morta
i es saig darrere sa porta
que el volia penyorar.
Tradicionari de Mallorca
