Enagos i gonellons
cosits de les vostres mans,
¿és possible, cristians,
que se’n duguin de millors?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Faldes, gonelles, mirinyacs
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
137
Volum
II
Altres cançons relacionades
Un vespre de llamps i trons
ses cabres van erugades.
A tu ses males passades
te pareixen tractos bons.
En Juan, quan va arribar,
va dir:- Mumare, jo vengo.
-Oh, fii meu, jo no t’entengo
si no mudes de parlar!-
En Juan, quan va arribar,
va dir; -Mumare, jo soy!
Sa mare diu: -Bon refoi!
Ja te pots anar a mudar!-
En Juan, com va arribar,
amb aquelles sabatotes,
encalçava ses al•lotes
per darrere es campanar.
Sa mare li va pegar
amb so mànec de sa granera,
va trencar sa greixonera
i no pogueren sopar.
En Juan, com va arribar,
va trobra sa mare morta
i es saig darrere sa porta
que el volia penyorar.
Petita com olivó
era, i no augmentava.
Tant com l’abre s’amarava,
ella cobrava verdor.
Tradicionari de Mallorca
