Si no en tens de pa, cerquè’n,
que jo no vui dijunar,
que quan nos vàrem casar,
tu t’hi vares obligar,
estimat meu, a dur-me’n.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pa
Llucmajor
360
III
Vós sou Toni i jo Tonina,
tots dos feim nom d’una cosa.
Vós sou clavell i jo rosa,
vós lo marit, jo l’esposa;
vós malalt, jo medecina.
Si jo poria robar
la veu que té la sirena,
jo faria passar pena
an es qui me’n fa passar.
Es vespres rallen los dos
i s’expliquen lleialment;
ell li demana admetent
per los altres servidors,
i ella respon amorós:
-Ja ho serà ben diferent
en tenir-vos de present!
Maldament en vénguen cent,
es més estimat sou vós.