Adiós, ensultador;
adiós, polissonada.
Si n’he d’estar retirada,
hi estic per tu, traidor!
Allà, a la muntanya,
alegre vivia;
d’allà, cada dia,
vos veia, galana.
Vos veia, galana,
amb gran resplendor.
Amoreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
i, si vos torbau,
no em trobareu viu,
no em trobareu viu,
perquè seré mort.
Per una donzella
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir per amor!
Amoreta meva,
i que vos enyor!
Dalt ses Cisternes Majors
te vaig veure, Margalida;
quedares empegueïda
i mudares de colors.