Es meu estimat, com ve,
són més de les nou tocades;
les deu són assegurades
com entra dins es carrer.
Jo vénc per sa polla,
si la’m voleu dar.
Tenc un gallet jove,
comença a cantar.
Canta tot lo dia
com un rossinyol;
cerca companyia
per no estar tot sol.
Sa polla és rosseta,
be li agradarà;
com més rossa sia,
més l’estimarà .
Los dos, d’alegria,
¿les sentiu cantar?
Quina cantoria!
Molt s’estimaran!
En venir devers Nadal,
se tira de vent i fred,
i a N’Andreu Minyonet
li diuen “ En Portugal”.