Si me dius que som alia,
tots es meus ho són estats.
Val molt més esser orats
que tocats de grosseria.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Satíriques
Poble
Algaida
Núm de glosa
756
Volum
II
Altres cançons relacionades
¿Que el me vetles, que el me vetles?
Toca’l, però no el me pessics.
Ses al•lotes de Costitx
duen es pits plens de metles.
Dins sa garrida d’es Teix
una llagosta vermeia
se va carregar un feix
de dos mil quintars de teia
i ella mateixa deia:
Si no em basta, en duré més.
D’es meu cor se fan esquerdes
com veig que me n’he d’anar
i assuaquí he deixar
un clavell florit que hi ha,
qui, com surt a passejar,
jo li voldria enramar,
per allà on ha de passar,
de murta i de canyes verdes.
Tradicionari de Mallorca
