¿Que el me vetles, que el me vetles?
Toca’l, però no el me pessics.
Ses al•lotes de Costitx
duen es pits plens de metles.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Costitx
Algaida
116
III
Jo tenc es canyó qui em cou
d’anit i d’anit passada
de menjar pa amb sobrassada,
madona de can Alou.
Una hora passat migdia
venia d’allà Consei.
¿No saps què em dóna alegria?
Es un qui va tot lo dia
llaurant darrere un parei.
Saps que ho vaig esser, de llesta,
quan te vaig sentir cantar!
Porgava, i vaig tirar
es garbell, i vaig anar
a escoltar-te a sa finestra.