¿Que el me vetles, que el me vetles?

¿Que el me vetles, que el me vetles?
Toca’l, però no el me pessics.
Ses al•lotes de Costitx
duen es pits plens de metles.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Costitx

Poble

Algaida

Núm de glosa

116

Volum

III

Altres cançons relacionades

Una berganta dalt Cura
un cocarroi me va dar,
i dedins hi va posar
més d’un quintar de verdura.

Na Margalida s’estufa
com un endiot pintat
com passa amb s’enamorat,
que li diuen Pep Baldufa.

Vaig néixer de s’ui d’es vent
dins un cau sense ventura.
Jo no som guapa ni curra,
i de sa teva hermosura,
mal me peg si en tenc talent!