Dins sa garrida d’es Teix una llagosta vermeia se va carregar un feix de dos mil quintars de teia i ella mateixa deia: Si no em basta, en duré més.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Algaida
78
II
Ja li diràs a ton pare i a ta mare, si vols, que no m’agrad de fesols perque no es miren de cara.
En Mossega i Na Rapinya no poren estar plegats, perque en sa nit jugarien a conions d’amagat.
Sa meva sogra no em vol perque diu que som eixuta: n’hi farem una de sucre; s’entén, si es seu fii la vol.