Madoneta, aixecau-vós
i feis aixecar sa fia;
em pens que ella me daria
aigordent millor que vós.

Voldria que en tornar-hí
a casa de sa tavernera,
t’hi posaren per bandera
damunt sa bóta d’es vi.

No plangues es temps perdut!
Mira que el te vuipagar!
Ja pots començar a comptar
quants de mesos has vengut.
-A devuit lliures cada any,
es temps que t’he ben servida,
són cent i vint, Margalida.
Un menut més no et deman.
-Si tu vols esser pagat,
també m’has de pagar a mi.
Ara, et vui fer concedir
s’oli que es llum ha cremat.