A Porreres hi ha porros;
ja m’ho va dir un hortolà;
a son Pons, tan lluny de mar,
enguany hi són anats moros.
Fosses vengut quan jo duia
sa clenxa a tres sementers,
un de guapo i s’altre més!
Feia enamorar quisvuia.
Pins, pinel•los,
mates, matel•les,
euveies i mens petits.
És es sermó de Costitx
que val quatre sous i mig.