Com jo pens i torn pensar
i de pensar-hi torn loca:
¿quin parentesc és que em toca
amb sa sogra de s’al•lota
que festeja es meu germà?
La mare pròpia
Tant me dóna cart com creu.
Ja de res vaig endarrer.
I si no voleu guerrer,
estimat meu, no torneu.
Alerta, alerta heu d’anar,
que l’amor vos du tapada,
que no sigueu mermulada
d’un qui no es paga es mirar.