Jo em mirava ses estrelles
i ets estels de dos en dos.
Ramellets de flors, adiós,
jo me’n vaig a ses euveies.
Un dia, posta de sol,
me vaig baraiar amb s’al•lota;
ella me va dir “fesol”,
jo li vaig dir “bestiota”.
Me diuen: -Beneit, no muds
fins que la veuràs casada!-
¿Que no sabeu, estimada,
que sa corda més gruixada
que aguantava s’envelada
ja té tres cordells romputs?