Ingrada, baixa d’es sostre;
no em tiris terra p’ets uis,
que el món està ple d’embuis:
jo, de dia i tot, veig fosca.
Polida amor vertadera,
ai!, jo de deixar-vos planc.
Sortiu, i veureu sa sang
que derram per sa carrera.
Maria-Aina, no en tens gaire
de porer riure de mi:
que jo sé parlar en llatí,
foraster i mallorquí,
i no m’hauràs per cap caire.