Ingrada, baixa d’es sostre;
no em tiris terra p’ets uis,
que el món està ple d’embuis:
jo, de dia i tot, veig fosca.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Bondat. Maldat
Sant Joan
558
III
Paciència, jovenet,
que sense foc no bull s’olla!
Es avorrit de sa dona
tot aquell qui va curtet.
Estimat, absent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com se veu tota sola,
canta fort i piatós.
Jo voldria sebre es perque:
aquest homo, ¿què fa aquí?
Ell no és viudo ni fadrí;
un homo casat, ¿què cerca?