Hi ha fadrina qui va
per vila “veis-me, veis-mè”,
i se dóna de parer
que això la farà casar.
Com vaig veure es ca tan gros,
vaig dir: Ja no farà flaca.
Ataca, falcó, ataca
que si sa llebre t’escapa,
te’n dus es tir dins es cos.
Com estaré ajonoiada,
Déu meu, per a rebre-vós,
m’heu de fer considerada
qui som jo i qui sou Vós.
Un Senyor tan poderós
dins una capsa tan pobra!
Vestiu-lo de blanca roba.
Senyor, an el meu esperit,
que el meu cor ara se troba
per rebre Déu infinit.
Vestiu-lo de blanca roba
d’amor i de caritat
perque el dia del judici
estigui ben preparat
p’al temple de Déu entrar.
Del major Rei la corona,
quina joia n’és tan rica!
N’és ditxosa una persona
de rebre una tal visita.