Hi ha fadrina qui va
per vila “veis-me, veis-mè”,
i se dóna de parer
que això la farà casar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Sineu
1382
III
Un dia ben dematí,
devers les nou,
no hi havia res de nou
en tot sa plaça.
I varen dir: -Una barca passa
per sa placeta.-
A sa primera escaleta,
jo m’embarquí.
Petit a petit,
devers mitjanit,
com feia sol,
vérem es doctor Pujol,
el gran profeta.
Partírem p’es port de Petra
i per Andratx.
Sentíem cantar aucells
per aquelles basses.
Centinel•les a cada passa
per por d’espies.
Naps, porros i xerovies
fan s’enciam saborós.
El cel està ennigulat;
a qualque lloc hi deu ploure.
Aquest punt hem de concloure:
si som vei, no m’has de coure.
No hi ha com llenyam granat!
Pecat és que aquesta jove
se n’hagi d’anar a jornal:
mirau-la que du de sal
a sa rama de sa cóva!