Com estaré ajonoiada,
Déu meu, per a rebre-vós,
m’heu de fer considerada
qui som jo i qui sou Vós.
Un Senyor tan poderós
dins una capsa tan pobra!
Vestiu-lo de blanca roba.
Senyor, an el meu esperit,
que el meu cor ara se troba
per rebre Déu infinit.
Vestiu-lo de blanca roba
d’amor i de caritat
perque el dia del judici
estigui ben preparat
p’al temple de Déu entrar.
Del major Rei la corona,
quina joia n’és tan rica!
N’és ditxosa una persona
de rebre una tal visita.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Eucaristia
Sineu
119
III
Set i set i sis fan vint,
i quatre vints fan vuitanta.
Sa vostra hermosura és tanta
que no hi ha pintor que la pint.
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
perque certament conega
que en no veurer-la duc dol.
Oh brot de murta esfuiada!
Oh poncella de roser!
¿Tan desgraciat seré
que un dia no poré fer
amb vós una conversada?