Si em convida per anar
a matines, s’estimada,
j apot estar preparada,
que sa coca vui tastar,
i vi que m’ha de donar
de sa bóta congrenyada.
Si em promet de dar-me vi
s’al•lota, i coca amb taiades,
no haurà de dir tres vegades:
“Nem a Matines amb mi”,
sinó que antes de partir
ja les vui haver tastades.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Artà
Assonant
42
IV
Posau suc o llevau vidre!
Mal sa peresa us roeg!
¿No sabeu que en no fer “tec”
es capdamunt és sa mida?
De Mallorca ets habitants
feren repartició,
i es puig de Sant Salvador
pertocà a don Nunyo Sans.
El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?