A ses coves de s’Ermita
es moros ja ho deien ferm,
que si En Sangris no se’n tem,
per ventura li farem
sa guarda d’es porcs petita.
Garrida, l’art és gelós
i la somada feixuga:
no em vui casar que no duga
sa dona pa per tots dos.
¿Quin abre en el món hi ha
que té la llenya dolenta
i dalt sa fuia sustenta
fruita bona de menjar?
La figuera de moro.