Festeja’m a mi, Juan;
deixa anar Na Catalina,
perque, si avui és fadrina,
demà la publicaran.
Aubarca, ¿sabeu com ès?
Com sa terra de Cucanya:
qui més hi fa, manco hi guanya,
i qui hi sembra, no cui res.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
m’alegra veure ses senyes.