Dares s’amor, Montserrada,
an En Jaume d’es Racó,
i la té tan respectada
com l’hòstia consagrada
que un capellà l’ha posada
patent a l’altar major.
Sól•lera, sól•lera,
com tu la tenies,
de s’enamorada;
la fosses guardada.
Cada paraula a mi em danya
cor i fetge i voluntat;
es bé que jo t’he posat
està més fort i arrelat
que es càrritx a sa muntanya.