Com vaig rebre, mirai meu,
aquella carta d’amors,
tenia dos confessors
que em deien coses tots dos,
i em vengué ben primorós
de donar l’ànima a Déu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Cartes
Poble
Esporles
Camp Semàntic
Capellans i frares, Declaració, Déu, Floretes, Mobles i utensilis, Monges
Mètrica
7a7b7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
6
Núm de glosa
56
Volum
I
Núm de pàgina
21
Altres cançons relacionades
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
Cent monges dalt un castell
vestides de caramell,
sinó el Pare Prior
que va d’un altre color.
Un cirerer amb les cireres.
Entre pomera i noguer,
taronger i llimonera,
trob una dona grossera
que de brancons de figuera
fa ramells, i no està bé.
Ajuda’t i t’aidaré:
de ningú me fiaré:
només de Déu, perque té
la paraula vertadera.
També seràs sa darrera
de dones, que miraré.
Tradicionari de Mallorca
