Un temps, amb dues llenderes,
duien es dengue lligat,
i ara ses jornaleres
hi duen floc encarnat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Davantals; dengues
Poble
Esporles
Núm de glosa
101
Volum
II
Altres cançons relacionades
Gran ditxa m’ha dada Déu;
venturosa som estada,
de segar una escarada
veinat de s’estimat meu.
Ses enyorances són tristes,
molta pena fan passar.
Jo tan sols no puc comptar
mes penes sinó per llistes.
D’enamorats més encesos
jo no n’havia vist mai!
Ell no tendran aturai
fins i tant s’hauran promesos!
Tradicionari de Mallorca
