Es vespre sou sa primera
que vos deixau de segar,
i es dematí sempre hi ha
fil o veta que nuar,
sols per esser sa darrera.

Una dona gran és farga;
si és petita, no convé:
per despenjar un paner
ha mester una hora llarga.

Oh flor de passionera,
oh flor de la passió!
Da’m un brot d’aufabeguera,
que n’és de bronzo es teu cor!